Aprenem dels pares!

Hola bloggers, a l’entrada d’aquesta setmana us vull comentar un vídeo que he vist que es diu Un pare, un fill i un pardal.

El vídeo tracta  sobre un pare i un fill que estan asseguts al banc d’un parc, i el pare veu un pardal, i li pregunta al seu fill que que és això, el fill que està llegint un diari li diu que és un pardal. Més tard, el pare li torna a preguntar el mateix i el fill li respon el mateix, això es repetix diverses vegades fins que el fill li contesta de males maneres. El pare s’aixeca i se’n va. Quan torna ho fa al costat d’un llibre que li dóna per llegir al seu fill, en aquest llibre hi ha escrit que el seu fill quan tenia tres anys va anar al parc amb el seu pare, i el fill li va preguntar al pare 21 vegades que que era això (referint-se a l’ocell) i el pare li va respondre totes les vagades, i cada cop que li feia la mateixa pregunta li responia i li feia un petó. Al final el fill li fa un petó i una abraçada al seu pare.

A mi aquest vídeo m’ha agradat molt, ja que els pares sempre ens donen amor i felicitat i nosaltres a vegades no els acabem de tractar del tot bé. A més, quan nosaltres som petits sempre estan al nostre costat, ens ensenyen, ens estimen, ens curen quan estem malalts, ens ajuden. Així, que jo crec que quan els pares es fan grans es mereixen que siguem nosaltres els qui els cuidem.

Tot i que a vegades ens enfadem amb ells, tot ho fan pel nostre bé  i perquè de grans puguem ser unes bones persones i que puguem viure bé. Així, que a vegades no ens hauríem d’enfadar amb ells i els hauríem d’escoltar que ells són més savis que nosaltres.

Així que bloggers escolteu més als vostres pares i apreneu més d’ells.

Per acabar l’entrada us deixo amb el vídeo que he vist.

Fins aviat bloggers!

La importància de donar!

Hola bloggers, a l’entrada d’aquesta setmana us vull comentar un vídeo que he vist, que es diu: La importància de donar.

Aquest vídeo tracta sobre un nen que és pobre i necessita medicaments per la seva mare, per tal d’aconseguir-los intenta robar-li a una dona, i quan la dona s’adona de que li estan robant surt a buscar al nen. Un home que treballa a un restaurant, s’adona de que la dona i el nen s’estan barallant,  i l’home surt a ajudar al nen, i li paga la medicació que ha robat a la dona i li dona menjar per a la seva mare. Passen 30 anys i l’home del restaurant cau malalt, i la seva filla ha de pagar molts diners per la operació que s’ha fet, i ella no els pot pagar. Al cap d’un temps li arriba a la filla una carta dient que totes les despeses ja han estat pagades per un doctor, que aquest doctor resulta ser el nen al que el pare havia ajudat.

A mi aquest vídeo m’ha agradat molt ja que he vist que ajudar sempre és bo, i a més no costa res ajudar a una persona. I ser bo, al llarg de la vida, et recompensa.

A vegades, quan passem pel costat d’una persona que demana diners o menjar, no li donem res, perquè pensem que ens enganyarà, però a vegades abans de no ajudar s’hauria de conèixer millor la circumstància de la persona, i aleshores decidir si se l’ha d’ajudar o no.

Hauríem de ser tots més solidaris i ajudar-nos als uns als altres, fent això el món seria millor.

Per acabar l’entrada us deixo amb el vídeo que he vist. Espero que us agradi.

Fins aviat bloggers!

Eurovision 2014!

Hola bloggers, aquesta setmana us vull parlar de l’Eurovision 2014, que es va celebrar ahir a la nit a Copenhagen, Dinamarca.

La guanyadora va ser Conchita Wurst, de Àustria, amb la cançó “Rise like a Phoenix”.

En segona posició va quedar Holanda, i en tercera posició Suècia.

Pel que fa a Espanya, Ruth Lorenzo, amb la cançó “Dancing in the rain”, va aconseguir quedar desena a la classificació amb 74 vots: 12 d’Albània, 8 de Suïssa, 6 de França, 6 de Irlanda, 5 de Romania, 5 del Regne Unit, 5 de Noruega, 4 de Letònia, 4 d’Israel, 4 de Lituània, 4 d’Eslovènia, 2 de Polònia, 2 d’ Armènia, 2 d’Estònia, 2 de Bèlgica, 2 de Ucraïna i 1 d’Alemanya.

Ruth Lorenzo afirma sentir-se molt contenta i orgullosa d’haver pogut representar el seu país i aconseguir aquests bons resultats.

Per acabar l’entrada, us deixo amb la cançó guanyadora i la fotografia de la Ruth Lorenzo.

Fins aviat bloggers!

Treu targeta vermella al maltractador!

Hola bloggers, a l’entrada d’aquesta setmana us vull comentar un vídeo que he vist que s’anomena: Treu targeta vermella al maltractador.

El vídeo, com us podeu imaginar tractava sobre els maltractadors, sobretot, a no deixar que algú maltracti a una altra persona. Un seguit de nois i noies d’un institut sortien dient a la càmera cap dona és menys que jo (en el cas dels nois) i cap home és més que jo (en el cas de les noies), i després de dir aquestes paraules ensenyaven una targeta vermella a la càmera.

La veritat és que el vídeo està bé, i m’ha agradat que fossin nois i noies joves qui diguessin aquestes paraules, ja que és des de les escoles on s’ha d’inculcar el no fa mal a ningú.

El tema que es tracta en el vídeo em sembla un tema molt fort,  ja que ningú té dret a maltractar una persona, a més si una persona et maltracta i et diu que t’estima, jo crec que realment no t’estima tant. A més, si en una parella hi ha dues opinions contraries no fa falta maltractar a una per tal de que aquesta persona pensi el mateix que tu, es pot parlar i arribar a una conclusió.

Al final de l’entrada us deixo el vídeo penjat, així vosaltres també el podreu veure.

Fins aviat, bloggers!